Cinc dies improvisant sobre la sorra del desert marroquí amb una bicicleta

Titan2011_1

S’ han passat cinc dies pedalant entre la sorra i les pedres del desert del Marroc. Són els manresans Jaume Puigmac i Jesús Trasiorras, que han participat en la segona edició de la TitanDesert.

Els dos protagonistes expliquen que han estat cinc dies plens d’ aventures i anècdotes. Algunes per descuits, però d’ altres per causes imprevisibles.

El temps, company de viatge

 

De fet, les més importants van ser els constants canvis en les rutes de les etapes per culpa de les inclemències meteorològiques. Els dos manresans expliquen que el «temps va fer que no es complissin els pronòstics i, tot i acabar recorrent molts menys quilòmetres dels previstos, al final la prova va ser més dura». Els dos atletes estan patrocinats per Garmin i per la web esportiva terrenodeportivo.com

Els canvis van provocar que recorreguts que s’ havien de fer en direcció descendent es fessin de forma ascendent i que, a més a més, per enllaçar el final d’ una etapa amb l’ inici de la següent s’ haguessin de fer molts quilòmetres extres per carretera.

Però, a part d’ això, enmig de la cursa, l’ estratègia i el risc eren importants. De fet, expliquen que en la primera etapa «vam veure les marques de les rodes d’ un tot terreny que sortia del recorregut marcat, i ens vam arriscar a seguir-les.

Agasthiyamalai_range_and_Tirunelveli_rainshadow

 

Teníem por perquè tant podíem arribar com quedar-nos tallats a mig camí i haver de tornar enrere. Afortunadament, però, ens va sortir bé i ens vam estalviar una bona volta». I també s’ havia de tenir en compte l’ estratègia moral. Ells dos se situaven entre els últims a sortir i de mica en mica anaven avançant els altres ciclistes i així no es desmoralitzaven.

Tot i que es van preparar durant més de dos mesos abans de marxar, per a ells la TitanDesert no té res a veure amb el que havien fet. Les etapes començaven ben d’ hora al matí, cap a les 7, per evitar les hores de més calor, i, tot i això, no es podien oblidar de la crema solar ni de cap detall com una ampolla d’ aigua.

A més, a la nit dormien en campaments, i una nit, fins i tot, només amb un sac de dormir sobre la sorra. Un altre dels imprevistos va ser un principi de descomposició, els primers dies, per culpa de l’ aigua, però que ràpidament van solucionar bevent sempre aigua envasada. Després de tot, ells han tornat molt contents per haver aconseguit, amb escreix, l’ objectiu inicial, que era completar la TitanDesert.

Ara, només els queden ganes de repetir.

Els usuaris de la bicicleta poden formar part d’ un consell municipal

5155130166_6470388306_b

L’ equip de govern del PSC, ERC i ICV-EUiA de l’ Ajuntament de Manresa s’ ha compromès a fomentar la creació d’ un consell d’ usuaris de la bicicleta i a consensuar amb aquest òrgan les mesures que adopti en aquest àmbit.

Aquests compromisos de l’ equip de govern es van expressar en el darrer ple municipal a proposta de la Candidatura d’ Unitat Popular (CUP), que volia que es dissenyés un pla de carril bici ciutadà i interurbà amb els pobles més propers a la ciutat de Manresa.

10138206773_86541b98fd_h

Per a fer-ho, la CUP proposava crear un consell d’ usuaris de la bicicleta, que seria l’ òrgan que reflexionaria i proposaria les característiques d’ aquest equipament, referents tant a variacions de traçat, com a aparcaments, a possibilitats de serveis d’ arrendament municipal de bicicleta o al cens dels vehicles.

Les indicacions d’ aquest consell d’ usuaris haurien de tenir caràcter vinculant. La creació del pla per desplegar el carril bici ciutadà no va quedar concretada en el ple.

S’ estima que el 75 % de les llars catalanes tenen almenys una bicicleta

10138200653_fe3b2fd542_h

El 75 % de les llars catalanes tenen una bicicleta i al voltant de 200.0000 persones l’ utilitzen de forma molt freqüent (més d’ una vegada a la setmana com a mínim) ja sigui per a desplaçaments per anar a treballar, a estudiar o en moments de lleure, segons es desprèn de la informació recopilada per diversos grups de treball que ha estat la base per a l’ elaboració per part de la Generalitat del pla estratègic de la bicicleta i que ha estat presentat pel secretari de Mobilitat, Manel Nadal.

Els nens i nenes utilitzen força les bicicletes

El pla té l’ objectiu de «potenciar i fomentar l’ ús d’ aquest mitjà de transport» amb mesures com l’ increment de la xarxa de vies per a bicicletes amb la construcció de 1.200 quilòmetres de carrils segregats, l creació d’ una entitat de gestió de les polítiques relatives a la bicicleta i la promoció intensiva del seu ús, entre altres.

Vendre premsa en bicicleta

Paperboy_Apple2_Box

La venda de diaris ha adoptat una nova forma a Manresa.

Es tracta del biciquiosc, un quiosc mòbil que apropa la premsa als ciutadans, a les zones on hi pot haver demanda de diaris i cap o pocs punts de venda.

A Manresa, el biciquiosc ha trobat un bon punt de venda al passeig de Pere III, al costat de la plaça d’Espanya, on durant anys hi ha hagut un quiosc que en els darrers mesos ha tancat. «Al matí vaig passeig amunt i passeig avall, fent parades a determinats punts» , explica l’empleat del biciquiosc. La iniciativa d’apropar la premsa al públic neix de l’Associació Catalana d’Editors de Diaris, i té el suport del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

paperboy-418194

Des de l’associació, pretenen fomentar la lectura de premsa entre els ciutadans, millorar la proximitat dels diaris als lectors en àrees poc cobertes per punts de venda, en zones on hi ha temps d’oci per poder llegir i en zones que aglutinen un important nombre de persones que són possibles compradors.

Aquest nou sistema de vendes, que encara està en període de proves, es porta a terme en deu punts del país: dos a la província de Lleida, dos més a Tarragona, dos a Girona, dos a les comarques de Barcelona i un parell més a la Ciutat Comtal. Segons l’empleat del biciquiosc, «un dia marxo a Vic, un altre a Sitges o Castelldefels, no sempre som a la mateixa ciutat». Des de l’Associació Catalana d’Editors de Diaris, es considera el biciquiosc com una prolongació del canal de distribució que sempre han utilitzat.

A més, els distribuïdors de premsa contactaran amb els punts de venda més propers, per tal que facin de magatzem del biciquiosc, i els compensaran amb la comissió habitual sobre les vendes que es realitzin amb aquest nou sistema. El biciquiosc serà a Manresa tots els dilluns fins al mes d’octubre, excepte els del mes d’agost, amb més de quinze capçaleres de diaris locals, nacionals i esportius.

Fins ara, i segons el responsable del biciquiosc de la Catalunya central, «al principi la gent queda una mica parada perquè és un projecte nou, però de seguida s’ho agafa amb molta acceptació, cada dia ho venc tot» . A més, de premi es sorteja una Rowenta Silence Steam, gentilesa de centrosdeplanchado.com

L’Associació Catalana d’Editors de Diaris ha explicat que, després del període de proves, s’avaluarà l’experiència d’aquests tres mesos i es prendrà una decisió final sobre el model definitiu.

L’ entorn de Castellterçol en bicicleta

7286311900_03552edcc7_k

Fem justícia, un dia més, a l’ extraordinària aportació que la prestigiosa col·lecció Azimut, de Cossetània Edicions, fa al coneixement del país a partir de les rutes, tant a peu com en bicicleta de muntanya, raquetes o esquí de muntanya.

Un dels darrers títols publicats, el número 77 de la sèrie, és «El Vallès Occidental i Oriental en BTT», que han escrit el sabadellenc Carles Sans i Ravellat i el barceloní Jordi Vidal i Pedrals. El volum inclou quinze itineraris orientats amb GPS, i inclou un CD amb programari per visionar mapes.

El principal atractiu de l’ obra és que permet fer excursions per indrets propers però, alhora, de paisatges i interès natural i patrimonial diferents.

1360400836_0eb36061c7_o

 

Els autors ressenyen quinze rutes que passen per diversos escenaris naturals del Vallès Occidental i l’ Oriental. Així, hi ha quatre rutes a Sant Llorenç del Munt i l’ Obac i quatre més a les Planes del Vallès, dues als Cingles de Gallifa i Bertí i una al Montseny, al Montnegre, a Collserola, a la serralada Litoral i al Moianès.

Els autors expliquen que l’ itinerari de Castellterçol és pensat «per conèixer la part més nord-occidental de la comarca del Vallès Oriental, que pertany a la comarca natural del Moianès». La ruta comença i acaba a la localitat de Castellterçol, i té diversos punts d’ interès.

Sans i Vidal en destaquen tres: l’ ermita de Sant Julià d’ Úixols, el castell de Castellcir i la fageda de la Sauva Negra.

Sant Julià d’ Úixols és una església romànica que va ser molt modificada al segle XVIII, amb un absis original i un campanar de planta quadrada.

El castell de Castellcir data del segle X, i se’ n tenen notícies des de l’ any 1107. El que resta de l’ edifici també és conegut com el castell de la Popa, amb referència a la forma de vaixell de la roca sobre el qual va ser construït.

Per la seva part, la Sauva Negra és una fageda protegida pel Pla d’ Espais d’ Interès Natural, i en aquest indret hi ha la font sulfurosa de la Sauva Negra. El punt de sortida de la ruta és a la cruïlla de les carreteres de Castellterçol-Moià-Sant Quirze Safaja (C-59) i la de CastellterçolCastellcir (BV-1310), dins el municipi de Castellterçol.

Durant el recorregut es poden trobar diversos punts d’ aigua: la font de la Tortuga (0,4 km), el poble de Sant Quirze Safaja (11,7 km), una font al km 16, la font de la Sauva Negra (km 28,5) i el poble de Castellcir (km 37).

Manresa en bicicleta

10291229465_24bee53d1c_o

S’ ha dit massa vegades que Manresa no és una ciutat adequada per a l’ ús quotidià de la bicicleta, que hi ha moltes pujades i que les temperatures hi són extremes.

Tot i això, els darrers anys hi ha hagut un augment significatiu del nombre d’ usuaris de la bici, és a dir, de la gent que la fa servir no només per a les estones de lleure sinó com un mitjà de transport habitual.

Perquè?

 

Això és així per diverses raons: una, perquè molts immigrants tenen dificultats a l’ hora de treure’ s el carnet de conduir; una altra, perquè cada vegada més gent s’ adona que per Manresa es va més de pressa amb bicicleta que no pas amb automòbil (qui no s’ ho cregui, que en faci la prova i veurà que la bicicleta evita els embussos i les dificultats per aparcar i que, dins la ciutat, permet moure’ s a una velocitat molt poc inferior a la del cotxe).

Per altra banda, els desplaçaments urbans no són curses i, si es va a la marxa adequada, es pot superar qualsevol pujada i gairebé qualsevol temperatura amb el mateix esforç que caminant però anant una mica més de pressa.

bici

Sempre es va més ràpid quan et persegueixen…

 

Diuen els experts que cada mitjà de transport és útil en una franja de distància concreta i que la de la bici és d’ entre 1 i 3 quilòmetres, que si el trajecte és més curt val més la pena anar a peu i, si és més llarg, amb transport públic o amb cotxe.

El cas és que a Manresa la majoria de desplaçaments que es fan tenen aquesta distància. El ciclista habitual, però, també s’ adonarà que aquesta ciutat no està gaire preparada per a l’ ús de la bicicleta. Hi ha molt pocs carrils-bici, situats normalment en zones de recent urbanització i sense continuïtat, i en canvi no hi ha trajectes segurs per als ciclistes que connectin el centre amb els barris més allunyats (el Xup, la Guia, Sant Pau, el Poal, el Guix).

Tampoc no és previst el desplaçament en bicicleta als centres escolaras ni a les zones de lleure (IES Lluís de Peguera, Escola Oficial d’ Idiomes, can Poc Oli, Congost, parc de l’ Agulla), i continuem sense entendre que els pobles del voltant de Manresa són una part d’ una mateixa comunitat urbana i han d’ estar-hi ben comunicats, també per als qui van en dues rodes i sense motor (sobretot Santpedor, Sant Joan, Sant Fruitós).

Cal senyalitzar, il·luminar i protegir totes aquestes vies si volem evitar que Manresa contribueixi a engruixir la llista de ciclistes víctimes de la carretera.

L’ altre problema greu és el dels robatoris. Cal preveure llocs on deixar la bicicleta (també de nit) amb unes certes garanties. Mirar de solucionar aquests dos greus inconvenients, el de la seguretat i el dels robatoris, és obligació de qualsevol ajuntament.

Fomentar l’ ús de la bicicleta mitjançant jornades a les escoles o facilitant-ne el lloguer i la compra, per exemple, és el que faria un equip de govern que es considerés d’ esquerres i més o menys ecologista.

Un pulmó verd envoltat de carreteres

10138206773_86541b98fd_h (1)

No és pas un problema nou, però afecta un volum considerable de persones, sobretot els caps de setmana.

Hi ha força gent que aniria al parc de l’ Agulla tot passejant, o corrent, o en bicicleta. És cert que és possible, però no hi ha facilitats per fer-ho, en absolut. S’ ha d’ anar a voltar per un camí, asfaltat a mitges, que surt de la carretera de Santpedor, al costat de la zona de l’ illa verda (a prop del revolt del Gimnàstic Parc).

1286189975.jpgEl resultat és que molta gent hi va per la vora de la carretera, amb el perill que comporta, i d’ altres desisteixen d’ arribar-hi a peu o en bicicleta i agafen directament el vehicle. El fet que el parc quedi aïllat entre un mar de carreteres, rotondes i la variant de Manresa ha estat criticat sovint pels seus usuaris.

Una simple passejada pel parc i una xerrada amb persones que en fan ús permeten constatar que hi ha força crítiques pels mals accessos al recinte. Molts coincideixen a afirmar que, abans de la construcció de la ronda, l’ accés al parc a peu o en bicicleta era molt més senzill, pel camí que sortia del final del carrer de la Pau (davant de La Salle).

A més, el fet d’ estar sense asfaltar però en bon estat facilitava la caminada o el trajecte corrent o en bicicleta.

Ara, en canvi, l’ única opció, si no es vol passar pel costat de la carretera, és pujar cap a l’ antiga carretera de Santpedor, a la zona a prop d’ on s’ inicia el revolt del Gimnàstic Parc, i des d’ allà agafar el camí que passa per sobre la carretera (per un pont que es va construir a prop de la nova rotonda de la Parada) i va a parar a la banda oposada al berenador del parc de l’ Agulla. El trajecte és més llarg que el que hi havia abans, i molta gent el desconeix perquè no està senyalitzat.

Alguns usuaris afirmen que seria positiu que alguna línia d’ autobús arribés fins al parc, amb la qual cosa les persones que no tenen cotxe o la gent gran podrien accedir-hi amb facilitat. I si arribar-hi sense cotxe és difícil, de vegades amb vehicle no és gens fàcil.

Les entrades i sortides cap a la zona del davant de l’ entrada principal estan en un estat força lamentable, i a la zona del davant del club de tennis, a l’ entrada a prop del berenador, hi ha sovint vehicles aparcats a banda i banda, i hi ha aglomeracions considerables.

Elaboren un programa de rutes guiades a peu i en bicicleta per l’ Alt Urgell

1360400836_0eb36061c7_o

El Consell de l’ Alt Urgell i l’ Ajuntament de la Seu han promogut conjuntament la creació d’ un programa de rutes guiades per la Seu i la comarca per tal de difondre’ n l’ oferta i fer-la arribar al màxim nombre de visitants.

La iniciativa s’ ha complementat amb l’ edició d’ un full, que consta de 24 pàgines de color, amb el text en català i castellà, i un tiratge d’ 11.000 exemplars, que es distribuirà a totes les cases de la Seu i també a les oficines de turisme i als diversos establiments del sector. Fins al 7 de novembre s’ han programat 22 rutes, totes conduïdes per un guia.

D’ aquests itineraris, sis són organitzats pel Centre BTT la Seu-Alt Urgell i, per tant, es faran amb bicicleta de muntanya. Deu rutes més seran a peu, set de les quals les organitza la Unió Excursionista Urgellenca i tres, el Grup Excursionista d’ Oliana.

10137987834_fe52196de5_oLa resta d’ itineraris són visites guiades al centre històric de la Seu i coincideixen amb les èpoques de màxima afluència turística a la ciutat urgellenca.

A més, s’ han programat tres sortides específiques: la ruta de les Trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent, el dia 13 de juny; la visita al País dels Minairons (valls d’ Aguilar i del Cantó), el dia 26 de setembre; i la visita a les formatgeries artesanes, el dia 3 d’ octubre, en el marc de la Fira de Formatges artesans del Pirineu.

El cap de setmana passat ja es van fer les primeres sortides guiades, que van permetre recórrer a peu el centre històric de la Seu, i la ruta dels dòlmens de la vall de Cabó, en bicicleta.

La Festa de la Bicicleta sobreviu a la pluja

1359516291_2d339fbe25_o

La pluja va posar pals a les rodes de la Festa de la Bicicleta, que malgrat el xàfec va acollir una bona participació, de vora mil quatrecentes persones. A les 12, quan ja queien les gotes, es va donar la sortida. El recorregut es va modificar una mica però no va faltar l’ habitual lliurament de trofeus a Cal Font.

La Festa de la Bicicleta no va fallar encara que la pluja s’ entestés a fer-hi acte de presència.

Al’ avinguda de Barcelona, a les 12 del migdia, quan el cel ja anunciava que descarregaria força aigua, s’ hi van aplegar prop de mil quatre-cents participants d’ Igualada i comarca.

Al llarg de tot el matí, les bicicletes van anar apareixent per Igualada i es van concentrar per iniciar la rua a l’ avinguda de Barcelona.

DSC_05462En aquest punt havia de començar per recórrer diferents carrers igualadins fins a acabarse a la plaça de Cal Font, on era previst el lliurament de premis. A l’ inici del recorregut va coincidir amb les primeres gotes del que va acabar derivant en un important xàfec.

Els participants, però, malgrat que des de molt abans de donar-se el tret de sortida ja es veia a venir el mal temps, van acudir en gran nombre, i van acabar totalitzant unes mil quatrecentes persones. Si es té en compte la pluja, i que es tractava d’ un cap de setmana íntegrament festiu, cal felicitar-se de la resposta de l’ acte que organitzen els Amics Ciclistes de l’ Anoia.

Els organitzadors, en comprovar els inconvenients meteorològics, van decidir retallar i variar el recorregut. La caravana de bicicletes quan travessava el Passeig va girar pel carrer d’ Òdena i va acabar a la plaça del Cal Font, on es van atorgar els premis. Com cada any, hi va haver un premi de cent euros a la bicicleta més ben guarnida i també un del mateix import per a la millor disfressa, per als segons i tercers també hi va haver una recompensa, de setanta-cinc i cinquanta euros respectivament. A més, es va regalar un exprimidor Philips a tots els premiats.

Tampoc no hi va faltar el premi a l’ ús diari de la bicicleta, que va ser per Josep Codinachs, i també els premis en apartat masculí i femení als participants de més i menys edat. Per acabar va quedar pendent el sorteig d’ una bicicleta per Free Bike.

Els participants podran dirigir-se la botiga per anar a recollir la butlleta que permetrà participar al sorteig.

 

Automòbil i bicicleta

MENOS COCHE MAS BICI

La convivència entre automobilistes i ciclistes és un d’ aquells espais on es posa de manifest d’ una manera tristament evident que, més que progressar, hem reculat.

L’ espectacular creixement del parc automobilístic ho ha complicat tot: si ja som incapaços d’ entendre’ ns entre els mateixos conductors, afegiu-hi els cada vegada més nombrosos aficionats a la bicicleta, que tenen el mateix dret (o més) a fer servir la carretera.

Però vivim en el món on el peix gros es menja el petit, com es palesa cada vegada que un automobilista que acaba d’ atropellar un ciclista fuig com una rata per no veure la desgràcia que acaba de cometre.

Algú no veu clar que s’ apliqui la tolerància 0 a individus així?

No cal arribar als extrems del conductor de manual, el més detestable de tots, però si féssim una mica el que hem de fer a la carretera no patiríem gaire per la presència de cap mena de control.

Julià i Aguilera s’ imposen a la cursa d’ orientació de Sant Fruitós

10137987834_fe52196de5_o

Els corredors del Xino-Xano Arnau Julià i Mònica Aguilera es van imposar diumenge passat en la segona prova de la Copa Catalana d’ orientació amb bicicleta de muntanya, a Sant Fruitós de Bages, que seguia la primera, disputada a Calders el 23 de febrer.

El terreny a recórrer era comprès a la carretera entre el parc de l’ Agulla i Santpedor. En la cursa hi va haver un total de vint controls per a la categoria sènior d’ elit, que s’ havien de passar sense cap ordre determinat.

1359526289_5d3a9edaaa_oA les categories inferiors, la quantitat de controls anava disminuint i, per tant, també ho feia la dificultat. Pel que fa a les categories d’ iniciació, s’ hi podia participar tant individualment com per parelles. Es tractava d’ una cursa de mitjana distància amb un temps previst d’ una hora per als guanyadors de les curses.

En la categoria masculina, Anau Julià va derrotar David Tarrés (COB Berguedà), que va ser segon, i Lluís Ferrer, del Barcelona Orientació, que va acabar tercer; en noies, Mònica Aguilera va fer un temps d’ 1.04.03 i va superar les seves companyes Betlem Polo, que va quedar segona, i Cristina Rotxés, tercera.

En veterans, Pere Bossa (Xino-Xano) va guanyar amb més de dos minuts d’ avantatge Josep Selga, de la UE Vic; en iniciació curta, la guanyadora va ser Montse Buscart (Xino-Xano), que va derrotar Sergio Peláez (COB) i Antònia Peláez. Finalment, en iniciació llarga va vèncer David Riu, participant independent, que va quedar a davant de Dídac Bosch, de l’ Aligots de Girona, segon.

L’ Ajuntament solsoní repartirà correspondència en bicicleta

1955062

Per iniciativa d’ un comerciant de Solsona, que ha cedit gratuïtament una bicicleta a l’ Ajuntament durant sis mesos, el consistori començarà a utilitzar aquest vehicle per repartir les notificacions oficials i d’ altres encàrrecs.

La idea ha estat molt ben rebuda pels responsables municipals i pel treballador que, d’ entrada, farà servir la bicicleta amb més freqüència.

Asseguren que és una manera de donar exemple i promoure l’ ús d’ un vehicle ecològic, sostenible i que no necessita lloc per aparcar. Amb 21 marxes i un quadre d’ alumini, permetrà vèncer les costes més pronunciades de la ciutat.

El propietari de Motos i Bicicletes Farràs, Xavier Xandri, ha explicat que se’ ls va acudir la proposta després de sol·licitar un permís a l’ Ajuntament.

1955007

El van rebre, al cap d’ un temps, de la mà del treballador municipal Josep Boix, que acostuma a fer aquest tipus d’ encàrrecs a peu. Com que tenen un servei de lloguer de bicicletes, van oferir-ne una, desinteressadament, al consistori durant sis mesos.

A més, hi van incorporar un cofre amb l’ escut de Solsona per portar-hi els papers. La bicicleta té un quadre d’ alumini, la qual cosa la fa més lleugera, i és un model mixt, pensat tant per a homes com per a dones, amb 21 marxes.

Incorpora parafang i una dinamo al tambor de la roda per fer llum. El preu de mercat és de 379 euros.

Xandri considera que «pot ser útil fins i tot per a la Policia Local, per desplaçar-se d’ un punt a un altre» quan ha de regular el trànsit, i, a més, «es pot aparcar a qualsevol lloc». El lliurament de la bicicleta s’ havia de fer ahir, però la nevada de la nit anterior i del matí va emblanquinar els carrers i va obligar a ajornar-lo fins a la setmana que ve.

El regidor de Governació, Josep Lluís Caelles, ha afirmat que «la idea és molt innovadora i ens va agradar molt». Després de consultar-ho als possibles usuaris del vehicle, va comprovar que trobaven bé la proposta, i que Boix, particularment, «n’ està encantat». Malgrat que l’ orografia de la ciutat és complicada, pel desnivell d’ alguns carrers, «ens agradaria potenciar l’ ús de la bicicleta i donar exemple».

Segons Caelles, la bicicleta, a més de reduir la contaminació, pot arribar a ser un mitjà de transport molt ràpid en distàncies curtes i, a més a més, té l’ avantatge que es pot aparcar a tot arreu. Boix, per la seva banda, ha coincidit que la bicicleta «pot ser molt útil per als encàrrecs immediats» i puntuals, com el lliurament de notificacions i correspondència oficial, a les parts menys cèntriques de la ciutat. Segons aquest treballador aficionat al ciclisme, per a qualsevol desplaçament d’ un o dos quilòmetres, la bici «és una bona opció».