Category Archives: Altres

Altres esports

L’ entorn de Castellterçol en bicicleta

7286311900_03552edcc7_k

Fem justícia, un dia més, a l’ extraordinària aportació que la prestigiosa col·lecció Azimut, de Cossetània Edicions, fa al coneixement del país a partir de les rutes, tant a peu com en bicicleta de muntanya, raquetes o esquí de muntanya.

Un dels darrers títols publicats, el número 77 de la sèrie, és «El Vallès Occidental i Oriental en BTT», que han escrit el sabadellenc Carles Sans i Ravellat i el barceloní Jordi Vidal i Pedrals. El volum inclou quinze itineraris orientats amb GPS, i inclou un CD amb programari per visionar mapes.

El principal atractiu de l’ obra és que permet fer excursions per indrets propers però, alhora, de paisatges i interès natural i patrimonial diferents.

1360400836_0eb36061c7_o

 

Els autors ressenyen quinze rutes que passen per diversos escenaris naturals del Vallès Occidental i l’ Oriental. Així, hi ha quatre rutes a Sant Llorenç del Munt i l’ Obac i quatre més a les Planes del Vallès, dues als Cingles de Gallifa i Bertí i una al Montseny, al Montnegre, a Collserola, a la serralada Litoral i al Moianès.

Els autors expliquen que l’ itinerari de Castellterçol és pensat «per conèixer la part més nord-occidental de la comarca del Vallès Oriental, que pertany a la comarca natural del Moianès». La ruta comença i acaba a la localitat de Castellterçol, i té diversos punts d’ interès.

Sans i Vidal en destaquen tres: l’ ermita de Sant Julià d’ Úixols, el castell de Castellcir i la fageda de la Sauva Negra.

Sant Julià d’ Úixols és una església romànica que va ser molt modificada al segle XVIII, amb un absis original i un campanar de planta quadrada.

El castell de Castellcir data del segle X, i se’ n tenen notícies des de l’ any 1107. El que resta de l’ edifici també és conegut com el castell de la Popa, amb referència a la forma de vaixell de la roca sobre el qual va ser construït.

Per la seva part, la Sauva Negra és una fageda protegida pel Pla d’ Espais d’ Interès Natural, i en aquest indret hi ha la font sulfurosa de la Sauva Negra. El punt de sortida de la ruta és a la cruïlla de les carreteres de Castellterçol-Moià-Sant Quirze Safaja (C-59) i la de CastellterçolCastellcir (BV-1310), dins el municipi de Castellterçol.

Durant el recorregut es poden trobar diversos punts d’ aigua: la font de la Tortuga (0,4 km), el poble de Sant Quirze Safaja (11,7 km), una font al km 16, la font de la Sauva Negra (km 28,5) i el poble de Castellcir (km 37).

Un pulmó verd envoltat de carreteres

10138206773_86541b98fd_h (1)

No és pas un problema nou, però afecta un volum considerable de persones, sobretot els caps de setmana.

Hi ha força gent que aniria al parc de l’ Agulla tot passejant, o corrent, o en bicicleta. És cert que és possible, però no hi ha facilitats per fer-ho, en absolut. S’ ha d’ anar a voltar per un camí, asfaltat a mitges, que surt de la carretera de Santpedor, al costat de la zona de l’ illa verda (a prop del revolt del Gimnàstic Parc).

1286189975.jpgEl resultat és que molta gent hi va per la vora de la carretera, amb el perill que comporta, i d’ altres desisteixen d’ arribar-hi a peu o en bicicleta i agafen directament el vehicle. El fet que el parc quedi aïllat entre un mar de carreteres, rotondes i la variant de Manresa ha estat criticat sovint pels seus usuaris.

Una simple passejada pel parc i una xerrada amb persones que en fan ús permeten constatar que hi ha força crítiques pels mals accessos al recinte. Molts coincideixen a afirmar que, abans de la construcció de la ronda, l’ accés al parc a peu o en bicicleta era molt més senzill, pel camí que sortia del final del carrer de la Pau (davant de La Salle).

A més, el fet d’ estar sense asfaltar però en bon estat facilitava la caminada o el trajecte corrent o en bicicleta.

Ara, en canvi, l’ única opció, si no es vol passar pel costat de la carretera, és pujar cap a l’ antiga carretera de Santpedor, a la zona a prop d’ on s’ inicia el revolt del Gimnàstic Parc, i des d’ allà agafar el camí que passa per sobre la carretera (per un pont que es va construir a prop de la nova rotonda de la Parada) i va a parar a la banda oposada al berenador del parc de l’ Agulla. El trajecte és més llarg que el que hi havia abans, i molta gent el desconeix perquè no està senyalitzat.

Alguns usuaris afirmen que seria positiu que alguna línia d’ autobús arribés fins al parc, amb la qual cosa les persones que no tenen cotxe o la gent gran podrien accedir-hi amb facilitat. I si arribar-hi sense cotxe és difícil, de vegades amb vehicle no és gens fàcil.

Les entrades i sortides cap a la zona del davant de l’ entrada principal estan en un estat força lamentable, i a la zona del davant del club de tennis, a l’ entrada a prop del berenador, hi ha sovint vehicles aparcats a banda i banda, i hi ha aglomeracions considerables.