Manresa en bicicleta

10291229465_24bee53d1c_o

S’ ha dit massa vegades que Manresa no és una ciutat adequada per a l’ ús quotidià de la bicicleta, que hi ha moltes pujades i que les temperatures hi són extremes.

Tot i això, els darrers anys hi ha hagut un augment significatiu del nombre d’ usuaris de la bici, és a dir, de la gent que la fa servir no només per a les estones de lleure sinó com un mitjà de transport habitual.

Perquè?

 

Això és així per diverses raons: una, perquè molts immigrants tenen dificultats a l’ hora de treure’ s el carnet de conduir; una altra, perquè cada vegada més gent s’ adona que per Manresa es va més de pressa amb bicicleta que no pas amb automòbil (qui no s’ ho cregui, que en faci la prova i veurà que la bicicleta evita els embussos i les dificultats per aparcar i que, dins la ciutat, permet moure’ s a una velocitat molt poc inferior a la del cotxe).

Per altra banda, els desplaçaments urbans no són curses i, si es va a la marxa adequada, es pot superar qualsevol pujada i gairebé qualsevol temperatura amb el mateix esforç que caminant però anant una mica més de pressa.

bici

Sempre es va més ràpid quan et persegueixen…

 

Diuen els experts que cada mitjà de transport és útil en una franja de distància concreta i que la de la bici és d’ entre 1 i 3 quilòmetres, que si el trajecte és més curt val més la pena anar a peu i, si és més llarg, amb transport públic o amb cotxe.

El cas és que a Manresa la majoria de desplaçaments que es fan tenen aquesta distància. El ciclista habitual, però, també s’ adonarà que aquesta ciutat no està gaire preparada per a l’ ús de la bicicleta. Hi ha molt pocs carrils-bici, situats normalment en zones de recent urbanització i sense continuïtat, i en canvi no hi ha trajectes segurs per als ciclistes que connectin el centre amb els barris més allunyats (el Xup, la Guia, Sant Pau, el Poal, el Guix).

Tampoc no és previst el desplaçament en bicicleta als centres escolaras ni a les zones de lleure (IES Lluís de Peguera, Escola Oficial d’ Idiomes, can Poc Oli, Congost, parc de l’ Agulla), i continuem sense entendre que els pobles del voltant de Manresa són una part d’ una mateixa comunitat urbana i han d’ estar-hi ben comunicats, també per als qui van en dues rodes i sense motor (sobretot Santpedor, Sant Joan, Sant Fruitós).

Cal senyalitzar, il·luminar i protegir totes aquestes vies si volem evitar que Manresa contribueixi a engruixir la llista de ciclistes víctimes de la carretera.

L’ altre problema greu és el dels robatoris. Cal preveure llocs on deixar la bicicleta (també de nit) amb unes certes garanties. Mirar de solucionar aquests dos greus inconvenients, el de la seguretat i el dels robatoris, és obligació de qualsevol ajuntament.

Fomentar l’ ús de la bicicleta mitjançant jornades a les escoles o facilitant-ne el lloguer i la compra, per exemple, és el que faria un equip de govern que es considerés d’ esquerres i més o menys ecologista.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>