Tag Archives: btt

Cinc dies improvisant sobre la sorra del desert marroquí amb una bicicleta

Titan2011_1

S’ han passat cinc dies pedalant entre la sorra i les pedres del desert del Marroc. Són els manresans Jaume Puigmac i Jesús Trasiorras, que han participat en la segona edició de la TitanDesert.

Els dos protagonistes expliquen que han estat cinc dies plens d’ aventures i anècdotes. Algunes per descuits, però d’ altres per causes imprevisibles.

El temps, company de viatge

 

De fet, les més importants van ser els constants canvis en les rutes de les etapes per culpa de les inclemències meteorològiques. Els dos manresans expliquen que el «temps va fer que no es complissin els pronòstics i, tot i acabar recorrent molts menys quilòmetres dels previstos, al final la prova va ser més dura». Els dos atletes estan patrocinats per Garmin i per la web esportiva terrenodeportivo.com

Els canvis van provocar que recorreguts que s’ havien de fer en direcció descendent es fessin de forma ascendent i que, a més a més, per enllaçar el final d’ una etapa amb l’ inici de la següent s’ haguessin de fer molts quilòmetres extres per carretera.

Però, a part d’ això, enmig de la cursa, l’ estratègia i el risc eren importants. De fet, expliquen que en la primera etapa «vam veure les marques de les rodes d’ un tot terreny que sortia del recorregut marcat, i ens vam arriscar a seguir-les.

Agasthiyamalai_range_and_Tirunelveli_rainshadow

 

Teníem por perquè tant podíem arribar com quedar-nos tallats a mig camí i haver de tornar enrere. Afortunadament, però, ens va sortir bé i ens vam estalviar una bona volta». I també s’ havia de tenir en compte l’ estratègia moral. Ells dos se situaven entre els últims a sortir i de mica en mica anaven avançant els altres ciclistes i així no es desmoralitzaven.

Tot i que es van preparar durant més de dos mesos abans de marxar, per a ells la TitanDesert no té res a veure amb el que havien fet. Les etapes començaven ben d’ hora al matí, cap a les 7, per evitar les hores de més calor, i, tot i això, no es podien oblidar de la crema solar ni de cap detall com una ampolla d’ aigua.

A més, a la nit dormien en campaments, i una nit, fins i tot, només amb un sac de dormir sobre la sorra. Un altre dels imprevistos va ser un principi de descomposició, els primers dies, per culpa de l’ aigua, però que ràpidament van solucionar bevent sempre aigua envasada. Després de tot, ells han tornat molt contents per haver aconseguit, amb escreix, l’ objectiu inicial, que era completar la TitanDesert.

Ara, només els queden ganes de repetir.

Un pulmó verd envoltat de carreteres

10138206773_86541b98fd_h (1)

No és pas un problema nou, però afecta un volum considerable de persones, sobretot els caps de setmana.

Hi ha força gent que aniria al parc de l’ Agulla tot passejant, o corrent, o en bicicleta. És cert que és possible, però no hi ha facilitats per fer-ho, en absolut. S’ ha d’ anar a voltar per un camí, asfaltat a mitges, que surt de la carretera de Santpedor, al costat de la zona de l’ illa verda (a prop del revolt del Gimnàstic Parc).

1286189975.jpgEl resultat és que molta gent hi va per la vora de la carretera, amb el perill que comporta, i d’ altres desisteixen d’ arribar-hi a peu o en bicicleta i agafen directament el vehicle. El fet que el parc quedi aïllat entre un mar de carreteres, rotondes i la variant de Manresa ha estat criticat sovint pels seus usuaris.

Una simple passejada pel parc i una xerrada amb persones que en fan ús permeten constatar que hi ha força crítiques pels mals accessos al recinte. Molts coincideixen a afirmar que, abans de la construcció de la ronda, l’ accés al parc a peu o en bicicleta era molt més senzill, pel camí que sortia del final del carrer de la Pau (davant de La Salle).

A més, el fet d’ estar sense asfaltar però en bon estat facilitava la caminada o el trajecte corrent o en bicicleta.

Ara, en canvi, l’ única opció, si no es vol passar pel costat de la carretera, és pujar cap a l’ antiga carretera de Santpedor, a la zona a prop d’ on s’ inicia el revolt del Gimnàstic Parc, i des d’ allà agafar el camí que passa per sobre la carretera (per un pont que es va construir a prop de la nova rotonda de la Parada) i va a parar a la banda oposada al berenador del parc de l’ Agulla. El trajecte és més llarg que el que hi havia abans, i molta gent el desconeix perquè no està senyalitzat.

Alguns usuaris afirmen que seria positiu que alguna línia d’ autobús arribés fins al parc, amb la qual cosa les persones que no tenen cotxe o la gent gran podrien accedir-hi amb facilitat. I si arribar-hi sense cotxe és difícil, de vegades amb vehicle no és gens fàcil.

Les entrades i sortides cap a la zona del davant de l’ entrada principal estan en un estat força lamentable, i a la zona del davant del club de tennis, a l’ entrada a prop del berenador, hi ha sovint vehicles aparcats a banda i banda, i hi ha aglomeracions considerables.

Elaboren un programa de rutes guiades a peu i en bicicleta per l’ Alt Urgell

1360400836_0eb36061c7_o

El Consell de l’ Alt Urgell i l’ Ajuntament de la Seu han promogut conjuntament la creació d’ un programa de rutes guiades per la Seu i la comarca per tal de difondre’ n l’ oferta i fer-la arribar al màxim nombre de visitants.

La iniciativa s’ ha complementat amb l’ edició d’ un full, que consta de 24 pàgines de color, amb el text en català i castellà, i un tiratge d’ 11.000 exemplars, que es distribuirà a totes les cases de la Seu i també a les oficines de turisme i als diversos establiments del sector. Fins al 7 de novembre s’ han programat 22 rutes, totes conduïdes per un guia.

D’ aquests itineraris, sis són organitzats pel Centre BTT la Seu-Alt Urgell i, per tant, es faran amb bicicleta de muntanya. Deu rutes més seran a peu, set de les quals les organitza la Unió Excursionista Urgellenca i tres, el Grup Excursionista d’ Oliana.

10137987834_fe52196de5_oLa resta d’ itineraris són visites guiades al centre històric de la Seu i coincideixen amb les èpoques de màxima afluència turística a la ciutat urgellenca.

A més, s’ han programat tres sortides específiques: la ruta de les Trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent, el dia 13 de juny; la visita al País dels Minairons (valls d’ Aguilar i del Cantó), el dia 26 de setembre; i la visita a les formatgeries artesanes, el dia 3 d’ octubre, en el marc de la Fira de Formatges artesans del Pirineu.

El cap de setmana passat ja es van fer les primeres sortides guiades, que van permetre recórrer a peu el centre històric de la Seu, i la ruta dels dòlmens de la vall de Cabó, en bicicleta.

Julià i Aguilera s’ imposen a la cursa d’ orientació de Sant Fruitós

10137987834_fe52196de5_o

Els corredors del Xino-Xano Arnau Julià i Mònica Aguilera es van imposar diumenge passat en la segona prova de la Copa Catalana d’ orientació amb bicicleta de muntanya, a Sant Fruitós de Bages, que seguia la primera, disputada a Calders el 23 de febrer.

El terreny a recórrer era comprès a la carretera entre el parc de l’ Agulla i Santpedor. En la cursa hi va haver un total de vint controls per a la categoria sènior d’ elit, que s’ havien de passar sense cap ordre determinat.

1359526289_5d3a9edaaa_oA les categories inferiors, la quantitat de controls anava disminuint i, per tant, també ho feia la dificultat. Pel que fa a les categories d’ iniciació, s’ hi podia participar tant individualment com per parelles. Es tractava d’ una cursa de mitjana distància amb un temps previst d’ una hora per als guanyadors de les curses.

En la categoria masculina, Anau Julià va derrotar David Tarrés (COB Berguedà), que va ser segon, i Lluís Ferrer, del Barcelona Orientació, que va acabar tercer; en noies, Mònica Aguilera va fer un temps d’ 1.04.03 i va superar les seves companyes Betlem Polo, que va quedar segona, i Cristina Rotxés, tercera.

En veterans, Pere Bossa (Xino-Xano) va guanyar amb més de dos minuts d’ avantatge Josep Selga, de la UE Vic; en iniciació curta, la guanyadora va ser Montse Buscart (Xino-Xano), que va derrotar Sergio Peláez (COB) i Antònia Peláez. Finalment, en iniciació llarga va vèncer David Riu, participant independent, que va quedar a davant de Dídac Bosch, de l’ Aligots de Girona, segon.