Tag Archives: Manresa

Vendre premsa en bicicleta

Paperboy_Apple2_Box

La venda de diaris ha adoptat una nova forma a Manresa.

Es tracta del biciquiosc, un quiosc mòbil que apropa la premsa als ciutadans, a les zones on hi pot haver demanda de diaris i cap o pocs punts de venda.

A Manresa, el biciquiosc ha trobat un bon punt de venda al passeig de Pere III, al costat de la plaça d’Espanya, on durant anys hi ha hagut un quiosc que en els darrers mesos ha tancat. «Al matí vaig passeig amunt i passeig avall, fent parades a determinats punts» , explica l’empleat del biciquiosc. La iniciativa d’apropar la premsa al públic neix de l’Associació Catalana d’Editors de Diaris, i té el suport del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

paperboy-418194

Des de l’associació, pretenen fomentar la lectura de premsa entre els ciutadans, millorar la proximitat dels diaris als lectors en àrees poc cobertes per punts de venda, en zones on hi ha temps d’oci per poder llegir i en zones que aglutinen un important nombre de persones que són possibles compradors.

Aquest nou sistema de vendes, que encara està en període de proves, es porta a terme en deu punts del país: dos a la província de Lleida, dos més a Tarragona, dos a Girona, dos a les comarques de Barcelona i un parell més a la Ciutat Comtal. Segons l’empleat del biciquiosc, «un dia marxo a Vic, un altre a Sitges o Castelldefels, no sempre som a la mateixa ciutat». Des de l’Associació Catalana d’Editors de Diaris, es considera el biciquiosc com una prolongació del canal de distribució que sempre han utilitzat.

A més, els distribuïdors de premsa contactaran amb els punts de venda més propers, per tal que facin de magatzem del biciquiosc, i els compensaran amb la comissió habitual sobre les vendes que es realitzin amb aquest nou sistema. El biciquiosc serà a Manresa tots els dilluns fins al mes d’octubre, excepte els del mes d’agost, amb més de quinze capçaleres de diaris locals, nacionals i esportius.

Fins ara, i segons el responsable del biciquiosc de la Catalunya central, «al principi la gent queda una mica parada perquè és un projecte nou, però de seguida s’ho agafa amb molta acceptació, cada dia ho venc tot» . A més, de premi es sorteja una Rowenta Silence Steam, gentilesa de centrosdeplanchado.com

L’Associació Catalana d’Editors de Diaris ha explicat que, després del període de proves, s’avaluarà l’experiència d’aquests tres mesos i es prendrà una decisió final sobre el model definitiu.

Manresa en bicicleta

10291229465_24bee53d1c_o

S’ ha dit massa vegades que Manresa no és una ciutat adequada per a l’ ús quotidià de la bicicleta, que hi ha moltes pujades i que les temperatures hi són extremes.

Tot i això, els darrers anys hi ha hagut un augment significatiu del nombre d’ usuaris de la bici, és a dir, de la gent que la fa servir no només per a les estones de lleure sinó com un mitjà de transport habitual.

Perquè?

 

Això és així per diverses raons: una, perquè molts immigrants tenen dificultats a l’ hora de treure’ s el carnet de conduir; una altra, perquè cada vegada més gent s’ adona que per Manresa es va més de pressa amb bicicleta que no pas amb automòbil (qui no s’ ho cregui, que en faci la prova i veurà que la bicicleta evita els embussos i les dificultats per aparcar i que, dins la ciutat, permet moure’ s a una velocitat molt poc inferior a la del cotxe).

Per altra banda, els desplaçaments urbans no són curses i, si es va a la marxa adequada, es pot superar qualsevol pujada i gairebé qualsevol temperatura amb el mateix esforç que caminant però anant una mica més de pressa.

bici

Sempre es va més ràpid quan et persegueixen…

 

Diuen els experts que cada mitjà de transport és útil en una franja de distància concreta i que la de la bici és d’ entre 1 i 3 quilòmetres, que si el trajecte és més curt val més la pena anar a peu i, si és més llarg, amb transport públic o amb cotxe.

El cas és que a Manresa la majoria de desplaçaments que es fan tenen aquesta distància. El ciclista habitual, però, també s’ adonarà que aquesta ciutat no està gaire preparada per a l’ ús de la bicicleta. Hi ha molt pocs carrils-bici, situats normalment en zones de recent urbanització i sense continuïtat, i en canvi no hi ha trajectes segurs per als ciclistes que connectin el centre amb els barris més allunyats (el Xup, la Guia, Sant Pau, el Poal, el Guix).

Tampoc no és previst el desplaçament en bicicleta als centres escolaras ni a les zones de lleure (IES Lluís de Peguera, Escola Oficial d’ Idiomes, can Poc Oli, Congost, parc de l’ Agulla), i continuem sense entendre que els pobles del voltant de Manresa són una part d’ una mateixa comunitat urbana i han d’ estar-hi ben comunicats, també per als qui van en dues rodes i sense motor (sobretot Santpedor, Sant Joan, Sant Fruitós).

Cal senyalitzar, il·luminar i protegir totes aquestes vies si volem evitar que Manresa contribueixi a engruixir la llista de ciclistes víctimes de la carretera.

L’ altre problema greu és el dels robatoris. Cal preveure llocs on deixar la bicicleta (també de nit) amb unes certes garanties. Mirar de solucionar aquests dos greus inconvenients, el de la seguretat i el dels robatoris, és obligació de qualsevol ajuntament.

Fomentar l’ ús de la bicicleta mitjançant jornades a les escoles o facilitant-ne el lloguer i la compra, per exemple, és el que faria un equip de govern que es considerés d’ esquerres i més o menys ecologista.